Aquest matí fent una ullada per la xarxa m'he assabentat...
Consternació a França, el poble francès i qualsevol persona del planeta amb un mínim d'humanitat s'ha quedat horroritzat, capbaix, impotent; de fet, no és avui, la història és la mateixa d'ahir i de demà. Això no te fi.
Al llarg de la meva vida, de la infantesa a la maduresa, la ràdio, la televisió, internet han emès notícies d'aquest tipus. Hipercor, sempre recordo el senyor que va marxar de casa pel matí a treballar i quan va tornar, la vida de la seva dona i de les seves filles havien estat arrebatades. Havien anat a comprar banyadors per anar de vacances. El dolor ha de ser tant intens... inimaginable, brutal; diuen que el temps ho cura tot, però això no! en aquesta situació aprens a viure amb el dolor, si pots.
Dolor. Així estan els familiars de les víctimes. Víctimes que com sempre és gent del poble, gent treballadora, jovent, adults. Perquè rep sempre el mateix?
En nom de Deu, sigui quin sigui, en nom de la seguretat nacional, en nom de la democràcia, en nom de tot, danys col·laterals li diuen! però sempre els mateixos.
Estem indefensos davant la relació Govern-Terrorisme. Estem indefensos davant assassins. Estem indefensos davant la gestió governamental. Uns exigeixen, altres també. Uns ens roben, ens deixen al carrer, ens deixen sense treball, sense recursos, sense pa; altres ens assassinen directament.
La humanitat de la injustícia, del bé que rep, del mal que se'n surt. Ens menteixen, se'n riuen, ens exploten. Uns pels altres, i el poble patint, angoixat, impotent.
Llàgrimes als ulls pel dolor de les famílies, no hi ha paraules. DEP.
