Enfonsats... som molts els enfonsats per aquesta crisi provocada pels que ja ho tenen tot. Em pregunto si tenen un pla d'extermini o esperen que ens suïcidem en massa. Què trist llevar-se sense cap mena d'il·lusió ni esperança, amb molts motius per tirar endavant, però no podem, no ens deixen; no tenim treball, no tenim diners i per adobar, molts a més, no tenen salut. La impotència, trobar-nos en un carrer sense sortida; esperar, esperar esperar, però fins quan? a què? la desesperació està servida.
Morts, estem morts en vida, però abans de morir hem de lluitar, si hem de cremar-ho tot per poder començar de nou, potser ho hauríem de fer.
Un mal dia, sí, però ja són masses i sovint. Depressió.
Cremats / Quemados